"El nostre objectiu és unir a tots els independents de Catalunya"

 

Noticies > 27/01/02

 

 

ESTUDI SOBRE LA LLEI 18/2001, DE 12 DE DESEMBRE,

 “GENERAL DE ESTABILIDAD PRESUPUESTARIA” (BOE núm. 298)

  

Presentat a la reunió de càrrecs electes de la Federació d'Independents de Catalunya celebrada a Reus el dia 27 de gener de 2002 

 

PONENT: FRANCESC A. MORÁN SABATÉ (Agrupació local de l’Hospitalet de l’Infant)

Cap de finances comarcal de la Comarca del Baix Camp

 

 

Introducció

 

1. PER QUÈ SE’NS DÓNA AQUESTA LLEI?

 

Objectius:

 

ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA:

Té en compte

Evolució demogràfica (envelliment de la població) PROBLEMA DE LA SEGURETAT

SOCIAL EN UN FUTUT PRÒXIM

   
Variacions cícliques (economia)  

 

 

ÉS COMPATIBLE

Creixement econòmic Ho prova l'experiència d'altres països
Consolidació fiscal

 

 

L'EQUILIBRI PRESSUPOSTARI

 --- Serà la gran contribució a l'estabilitat macroeconòmica

 

 

2.  CONDICIONS DEL TRACTAT DE LA UNIÓ

 

 

Art. 4.3 Tractat comunitat europea:

Preus estables Creixement sostenible
Finances públiques sanejades No inflacionista
Condicions monetàries sòlides Alt nivell d'ocupació

 

En virtut del Pacte d’Estabilitat i Creixement (Amsterdam 1997) els Estats membres es comprometen,  a mig termini, a perseguir situacions pressupostaries equilibrades o fins i tot amb superàvit. De totes formes el dèficit cas d’existir ha de ser inferior al 3 per cent. També es comprometen a presentar anualment Programes d’Estabilitat per a aconseguir aquest objectiu.

Les recomanacions del Consell D’Europa (Portugal 2000) insten als Estats, fins i tot, a generar superàvits i així generar un marge de maniobra per a l’estabilització cíclica, per a fer front a una evolució pressupostària imprevista, accelerar la reducció del deute i estar preparat pels reptes pressupostaris que comportarà l’envelliment de la població.

 

Aquesta Llei es aplicable a totes les Administracions públiques.

Ù

 

Punts més importants de la Llei

 

3.  ARTICLE 15.

 

Una de les grans novetats de la Llei. En principi només és aplicable als “PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO, però no descarto que a la curta sigui d’obligada aplicació a tots el Pressupostos de les Administracions Públiques.

 

Aquest article diu, en síntesi, que es crea una Secció pressupostària anomenada “FONDO DE CONTINGENCIA DE EJECUCIÓN PRESUPUESTARIA” que impedirà, teòricament, la tendència expansiva de la despesa mitjançant l’aprovació de modificacions de crèdit. Els recursos d’aquest “FONDO” atendran necessitats de caire no discrecional i no previstes en el pressupost inicialment aprovat, que es pugin presentar al llarg de l’exercici. Serà de la quantia del 2 %, i no es podrà utilitzar el romanent per exercicis posteriors.

 

Utilitat de "FONDO"

 

Finançament de:
CRÈDITS EXTRAORDINARIS

FONDO DE CONTINGÈNCIA

SUPLEMENTS DE CRÈDIT
AMPLIACIONS DE CRÈDIT

o

INCORPORACIONS DE CRÈDIT

BAIXES D'ALTRES CRÈDITS

 

 

Crec que es una figura per a crear superàvit a cada exercici, a més d’impedir, legalment,  despeses que el Govern no vulgui fer.

 

Exemple: Temporals marítims de la passada tardor. Si aquest “FONDO” hagués estat esgotat i el Govern no tingués la voluntat política de donar de baixa altres crèdits, el Govern no podria concertar finançament extern per a fer front a les reparacions.

 

Aleshores hi haurien dues solucions, o bé s’hauria d’esperar l’exercici posterior o bé serien les Entitats Locals o l’Administració Autonòmica qui hauria d’assumir la despesa.

 

4.  PRINCIPIS GENERALS DE LA LLEI

 

 

Els principis generals de la llei són:    Estabilitat pressupostària: equilibri o supeàvit
Plurianualitat
Transparència
Eficiència en l'assignació i utilització de recursos públics

 

Aquestos principis generals seran desenvolupats més àmpliament per reglaments posteriors que regularan aquesta Llei.

 

Principi d’Estabilitat.

Tots les entitats públiques estan sotmeses al marc d’aquesta Llei d’Estabilitat. En referència als Ajuntaments, s’entendrà per estabilitat pressupostària la situació d’equilibri o superàvit, computada en els termes de capacitat de finançament establerts.

 

Principi de Plurianualitat.

L’elaboració del pressupostos s’emmarcarà en un escenari plurianual compatible amb el principi d’anualitat.

 

Principi de Transparència.

S’haurà d’aportar tota la informació suficient i adequada per a verificar el acompliment del principi d’estabilitat pressupostària.

 

Principi d’Eficiència en l’assignació i utilització de recursos públics. 

Els actes administratius, els contractes, els convenis i qualsevol altre actuació que afecti les despeses públiques han de valorar les seves repercussions i efectes i supeditar-se estrictament a l’acompliment de l’estabilitat.

Ù

 

5. LES ENTITATS LOCALS

 

La llei estableix que les Entitats Locals hauran d’adequar els seus pressupostos a l’objectiu d’estabilitat pressupostària que els hi sigui fixat pel Govern per a cada exercici.

 

L’àmbit serà ENTITATS LOCALS, ORGANISMES AUTÒNOMS I ENS PÚBLICS dependents d’aquella, que prestin serveis o produeixin bens que no es financin majoritàriament amb ingressos comercials. (PATRONATS, SAMs, ...)

6. EQUILIBRI PRESSUPOSTARI DE LES ENTITATS LOCALS

 

ACOMPLIMENT DEL PRINCIPI D’ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA DE LES ENTITATS LOCALS

LES ENTITATS LOCALS ajustaran els seus pressupostos a l’acompliment dels objectius d’estabilitat.

 

OBJECTIU D’ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA DE LES ENTITATS LOCALS

El Govern  fixarà l’objectiu d’estabilitat pressupostaria per a LES ENTITATS LOCALS. Requerirà informe previ de la Comissió Nacional d’Administració Local .

 

SUBMINISTRAMENT D’INFORMACIÓ

El Ministeri d’Hisenda podrà obtenir de LES ENTITATS LOCALS tota la informació que permeti la comprovació, del grau d’acompliment de l’estabilitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.

 

CORRECCIÓ DE LES SITUACIONS DE DESEQUILIBRI

LES ENTITATS LOCALS que no hagin aconseguit l’objectiu d’estabilitat es veuran obligades en el termini dels tres mesos següents a l’aprovació o liquidació del Pressupost en situació de desequilibri, a elaborar un pla econòmic – financer a mig termini per a la seva correcció. L’haurà d’aprovar el Ple de l’Ajuntament.

 

AUTORITZACIÓ D’OPERACIONS DE CRÈDIT I EMISSIONS DE DEUTE 

Si en tres anys desapareix el desequilibri pressupostari, es podrà autoritzar a la realització d’operacions de crèdit i emissions de deute públic, sinó, no s’autoritzarà.

 

CENTRAL D'INFORMACIÓ

El Ministeri d’Hisenda tindrà una central de dades on hi consti tota la informació sobre operacions de crèdit, emissió de deute o qualsevol altre assumpció de risc i les càrregues financeres que es derivin. Els bancs, caixes i altres entitats financeres remetran totes les dades necessàries. El Banc d’Espanya col·laborarà amb el M. d’Hisenda en aquest sentit. Amb independència de tot l’anterior, el Ministeri d’Hisenda podrà requerir al Banc d’Espanya l’obtenció d’altres dades concretes relatives a l’endeutament de LES ENTITATS LOCALS

 

Arrel d’aquesta Llei es modifiquen dos articles (54,7 I 146,1) de la Llei 39/1988 REGULADORA DE LAS HACIENDAS LOCALES.

Ù

 

Conclusions 

 

Entenc que la present Llei tindrà tres conseqüències,   

 

1.-Rebaixar l’endeutament de les Administracions públiques,

2.-Un control i una fiscalització abusiva de l’Estat en les finances locals

3.-La pèrdua de decisió política i administrativa dels governs autònoms.

 

Aquestes tres conseqüències al meu entendre són molt negatives.

 

La primera perquè tots sabem que els Ajuntaments si no és a través de finançament extern no podran realitzar actuacions necessàries pels municipis, si aquest finançament és retallat només hi haurà la solució de reduir dràsticament la despesa corrent, fet improbable atès que comportaria la disminució de serveis cap a la ciutadania. S’intenta, en la mesura de lo possible, que el descens de pressió fiscal estatal, del qual el ministre del ram se’n omple la boca, sigui assumida per les administracions locals i autonòmiques.

 

La segona perquè, pressupostàriament les Entitats Locals no podran fer quasi res sense el vist i plau del Govern de l’Estat. Les finances locals estaran sotmeses a una tutela i un control indigna d’unes Administracions  sobiranes, com són els Ajuntaments.

 

La tercera perquè, algunes de les competències actuals de les Comunitats Autònomes, es veuen supeditades a decisions paral·leles del Govern de l’Estat.

 

També penso que el FNCM (Fons Nacional de Cooperació Municipal)  serà la gran basa del Govern Central per a “obligar” o pressionar els Ajuntaments a l’estabilitat pressupostària.

 

La nova Secció en els pressupostos de l’Estat “FONDO DE CONTINGENCIA....”, fàcilment, i a curt termini serà inclosa en els pressupostos municipals. És una eina que provocarà superàvit, que impedirà finançament extern, comportarà una contenció de la despesa acusada i, en definitiva, obligarà els Ajuntaments a fer-se “un pla d’estalvi anual”.

Ù