Noticies > Congressos > Gandesa > Ponència Nº 2

PONÈNCIA NÚM. 2:

Elaboració d’una llei electoral catalana

PONENT:

Enric Ases Amorós

Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei Orgànica 4/1979, de 18  de Desembre, i en concret l’article 31, explicita, amb claredat, que :

Malgrat aquesta possibilitat, Catalunya es l’única comunitat autonòmica de l’Estat  Espanyol  on hi continua vigent la disposició electoral transitòria redactada l’any 1979 amb la finalitat de servir exclusivament per regir les primeres eleccions autonòmiques de l’any 1980, basada en el cens electoral del 1976, i això fa que, encara, avui, Catalunya sigui l’única comunitat autonòmica de l’Estat  Espanyol que no compti amb una llei electoral pròpia.

I això, avui, desprès de transcorreguts, quasi vint-i-cinc anys, i per motius de difícil justificació per part de CIU, partit polític que ha governat Catalunya durant aquest llarg període.

No es fins a les acaballes de la darrera  legislatura, quan públicament, i de forma majoritària entre les diferents classes polítiques i socials, encapçalats per moviments cívics, i culturals, es pronuncien a favor d‘una immediata elaboració, i posterior aprovació, d’una llei electoral pròpia a Catalunya.

Suarez, l’any 1976, ja va optar  per aquesta formula, doncs, segons assegura Torcal,” havia de vendre als sectors mes conservadors de la societat espanyola que s’implantaria un sistema que els permetés seguir governant, aquesta vegada, amb legitimitat”, tenint en compte que aquesta formula ofereix una alta representativitat a províncies poc poblades, garantint, així, el pes del vot conservador.

Ens cal reflexionar, i aprofundir, en el sentit de “que la revisió de la llei electoral actual, que determina la composició del Parlament de Catalunya, es un tema cabdal en el marc del procés de revisió  catalana que s’està produint, i per tant esta relacionada amb temes com l’organització territorial i la reforma del Estatut.” (02)- Jesús Burgueño-2003

Es del tot evident que cal que Catalunya disposi ja, i pot fer-ho, d’una norma legal pròpia de distribució i repartiment dels seus vots, i de la representació i representativitat dels catalans i de les catalanes, tenint en compte que el principi de l’actual Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Regim Electoral General (LOREG), al aplicar la regla del matemàtic belga Hont, actua com a correctiu de la regla de proporcionalitat pura, doncs contempla que “cada província constitueix una circumscripció electoral” (art. 161.1,),  fet aquest “que afavoreix lleugerament els partits majoritaris, que son els que presenten mes llistes, segons afirma Agustí Bosch, professor del departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’aplicació d’aquesta Llei, es discriminatòria pels catalans i les catalanes, doncs no te en compte que l’article cinquè de l’Estatut de Catalunya, estableix l’estructura de Catalunya en municipis i comarques.

Caldria tenir en compte que “hi ha una llei no escrita en política que diu que cap partit s’arriscarà a canviar el sistema amb que ha guanyat les Eleccions” afirma  Mariano Torcal, professor del departament de Ciències Polítiques i Gestió Pública de la Universitat  Pompeu Fabra.

Ù

La nostra proposta de Llei Electoral per Catalunya, cal orientar-la cap un model que ens doni una representació proporcional personalitzada “ emmarcat dins de la imatge genèrica de la representació com a mostra de la realitat social, en contraposició  a altres propostes que se sustenten en la lògica del mandat, pròpia de la dinàmica política de l’antagonisme entre majoria i oposició, en contraposició, de fet, al principi de la representativitat que estimula acords a múltiples bandes”, segons Albert Balada, Politòleg

Com a INDEPENDENTS hem de subratllar la importància que te la persona sobre les ideologies, i per tant ens cal anar a donar suport a la teoria del diputat uninominal o de llista, a una o dues voltes, com ja va ser durant l’època liberal, la Restauració i la Segona República.

Amb aquest plantejament, i abolint la elecció de diputats “per províncies”, això “permetria que el votant disposes de dos vots : un per a un candidat individual que es presenta per una circumscripció uninominal, més un altre per a una llista de partit. - Agustí Bosch-1995 ⁽⁰¹⁾

Aquesta proposta de  nou model electoral, es una combinació de dues formes de vot, on el primer dels vots, seria un vot personalitzat, que aniria per a les circumscripcions uninominals, escollint, així, els representants de la comarca al ser votats directament pels seus ciutadans, mentre que el segon s’aplicaria a una llista única, tancada, que seria la mateixa arreu de Catalunya.

Això permetria apropar la política al ciutadà,  permeten rebaixar, amb mesura, el contingut partidista de les llistes, a la vegada que s’intenta trencar, lleugerament, la disciplina de vot, doncs caldrà que el diputat uninominal tingui en compte, que ha estat escollit per defensar, en primera instància, el seu territori.

D’altra  banda, totes les zones del país estan representades i es dona un valor afegit a la feina feta, a nivell personal i dintre d’un territori, per sobre de la feina feta per un partit i un aparell ideològic.

L’actual sistema de CIRCUMSCRIPCIONS, posa de manifest que VUIT de  les 41 comarques en que es troba distribuïda Catalunya, es troben sense representació :

Aquesta circumstancia posa evident que cal trobar-hi la formula perquè permeti l’encaix entre la representativitat real dels votants i dels nuclis reals de les seves decisions polítiques.

Per un costat es troba l’actual sistema electoral, regit per la LOREG, i per l’altre diferents aportacions de propostes encaminades a donar-hi solució a l’actual vuit legal propi de Catalunya, davant de la manca d’una Llei electoral Catalana.

Les diferents propostes en les que podem fer els nostres plantejaments, son el model alemany, o el de les vegueries, si bé cal trobar-hi aquella que permeti mantenir una organització territorial equilibrada, recollint, a la vegada, totes les veus del territori.

Per un costat el model alemany, del que el PSC es partidari, es proporcional on els diputats s’atribueixen, a cada partit, en funció dels resultats obtinguts en el conjunta del país, si bé amb aquest sistema, i en una segona urna, també s’escull, a un sol candidat per circumscripció, o sigui qui rebi mes vots es qui obté, a compte dels escons aconseguits pel seu partit en el conjunt del país, la seva acta de diputat, “assegurant, així, una extracció territorial diversificada dels membres del Parlament i un vincle mes estret dels electors amb els diputats” Jesús Burgueño-2003-⁽⁰²⁾

Malgrat el comentari de l’anterior paràgraf, el PSC, dins de la seva proposta, amb l’absència total de les vegueries, emet un missatge eminentment comarcalista, en el seu sistema electoral, si be manifesta la necessitat de que totes les comarques tinguin el seu diputat en el Parlament.

Al contrari, quan el PSC fa referència a les vegueries, planteja que aquestes siguin les SET següents:

En un altre estudi, elaborat per en Jesús Burgueño-2003 (02), aquest distribueix en SIS, vegueries següents :

Ù

Amb referència a les “comarques versus vegueries”, diferents autors (Capo, 2002; Magre J.-Pont, 2002), manifesten que el model electoral alemany planteja diferents inconvenients, entre d’altres:

• Les coalicions electorals, en les demarcacions comarcals, resten, implícitament, prohibides, per tal d’evitar que es creï un grup parlamentari satèl·lit d’altres i que produiria un increment incontrolat del total d’escons del Parlament.

• Inintel·ligibilitat o opacitat del sistema, no pas pel fet de votar dues vegades (com al Congrés i al Senat) sinó per tractar-se de dues paperetes destinades a  la mateixa cambra.

• Facilitació del transfugisme, el diputat escollit per la comarca tendirà a creure que ell és l’autèntic propietari de l’escó i que els interessos de la seva comarca estan per damunt la disciplina de partit.

Dins de “l’informe Roca”, s’assenyalava que les vegueries, en tant que substitutes de les províncies,  són les candidates naturals per assumir la funció de circumscripció electoral al Parlament de Catalunya, dient concretament que el criteri de simplificació d’estructures porta a “no separar les diverses funcions de la província, de manera que en la seva nova posició refosa amb la regió o vegueria, constitueix una única circumscripció territorial per a les funcions d’administració local d’Administració perifèrica de l’Estat de descentralització de la Generalitat i també per a les funcions judicials i electorals” (p.50).

Aquest informe no incidia mes en aquest tema, doncs no volia crear interferència amb una qüestió polèmica, creadora d’especulació, en el

si dels partits, si bé d’una forma especial entre els dirigents de CIU mes favorables a la circumscripció comarcal.

Mentre, per uns, els plantejament d’una escala territorial coherent i amb lògica, s’ha de plasmar en la jerarquia interna dels diversos nivells territorials:

Rovira Virgili (1932, p.33) “ manifestava que semblava una concessió a l’imaginari del catalanisme romàntic o històric, aquell que, Rovira Virgili, deia que vivia una mica fora del món, justament per defensar només les comarques sense comptar amb un nivell territorial del tipus de la vegueria”.

Per d’altres, un salt en l’ordenament resulta una frontal impugnació a la significació de les vegueries, doncs sembla incompatible una defensa de l’existència d’aquestes, marginant-les en la constitució del Parlament. Els que creuen que Catalunya ha d’estar organitzada, només, en comarques es lògic que facin aquesta proposta, contraria als que defensen la necessitat d’un organisme intermedi d’escala superior.

Tampoc cal oblidar que qualsevol proposta basada en les comarques, que vol dir amb només dos diputats per circumscripció, te com a beneficiaris directes els dos partits majoritaris, fent així que les demarcacions amb un o pocs diputat es una simplificació excessiva del ventall polític que margina a les minories.

I això es el que, entre d’altres qüestions, cal evitar per no convertir la política en una confrontació de tan sols dos blocs. El Parlament català, no es cap cambra de representació territorial, sinó que es la seu del poder legislatiu de Catalunya, i per tant seria totalment negatiu per a la salut política catalana, que un territori adopti una aparença monocolor, i estès representat, tan sols, per un diputat, que seria l’equivalent a un sols partit, en contra de l’esperit de que la pluralitat estigui representada en tots els nivells territorials.

Cal evitar que si una demarcació es massa petita per a recollir la seva pluralitat social, més val que aquesta no tingui una representació aïllada.

Caldria que els INDEPENDENTS  ens definíssim, clarament en els nostres propis plantejaments:

En primer lloc, regular que en les llistes presentades pels partits no s’inclogui cap candidat denominat “Independent”, sinó que hi consti la definició de “NO AFILIAT”, doncs els  Independents ja existeixen i estan degudament organitzats.

En segon lloc, i sempre conservant les comarques, perquè fins i tot durant el franquisme va servir per a donar identitat a un poble i aquesta seria una bona manera de donar-li un merescut reconeixement,  seria bo veure de donar cabuda a un nombre d’uns 148 diputats, lleugerament superior a l’actual, a fi d’incloure a les diferents realitats del nostre país, analitzant i estudiant quines son les ciutats que a partir d‘un nombre d’habitants, tingués el seu propi diputat.

El nombre d’aquestes ciutats, podria ser unes 13, si  bé caldria estructurar BARCELONA per districtes, a fi de que cadascun d’ells, tingui el seu propi diputat uninominal, tenint en compte  la seva densitat de població, per aconseguir una major representació i representativitat dels ciutadans en la composició del Parlament.,

Ù 

La nostra proposta, sempre conservant les comarques, seria que cada capital de comarca, tindria el seu diputat uninominal, garantint l’accés a tots els ciutadans i ciutadanes, sense que aquests tinguin d’estar baix la disciplina o afiliació de cap partit polític :

Cal  aconseguir que els sistemes que s’adoptin, davant d’una pràctica igualtat en el total de vots que puguin aconseguir els dos grans partits, possibilitin decantar la balança en funció de l’homogeneïtat territorial aconseguida per cada força, establint un llindar d’un 3% dels vots vàlids emesos per a participar en la distribució dels escons, sempre que aquest llindar no afecti a unes minories.

⁽⁰¹⁾-  Agustí Bosch . 1995 - El sistema electoral. Una proposta per al Parlament de Catalunya),.

⁽⁰²⁾- Jesús Burgueño, i Scripta Nova 2003-  Reflexions i Propostes al voltant del sistema electoral a Catalunya: Consells Comarcals, Diputacions, Parlament i Representació a Corts-2003

Bibliografia:

ALBERTOS PUEBLA, Juan  M : Un intento de modelizar el comportamiento electoral. El caso de la Comunidad Valenciana. “Investigaciones geográficas”, Alacant, 1990, n.8.p.207-216

BOSCH, A. : “El sistema electoral. Una proposta per al Parlament de Catalunya”, Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1995.

- “Una proposta de sistema electoral. Reflexions al voltant de la Llei electoral catalana”. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2002, p.129-133

BOSQUE SENDRA, J : “Geografia electoral” . Madrid. Síntesis, 198 8

BURGUEÑO, J. Geografia y administración. Proyectar Territorios en el siglo XXI “Boletin de la Asociación de Geógrafos Españoles”, 2001, nº 32 p.191-207.

- Història de la divisió comarcal. Barcelona: R.Dalmau, 2003

- Reflexions i propostes al voltant del sistema electoral a Catalunya : "Consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts”. “Scripta Nova. Revista electrónica de geografia y ciencias sociales”. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de noviembre de 2003, vol.VII, nº 153.

CANALS, R.M.-PALLARÉS, F. – “L’elecció dels consells comarcals a les propostes sobre organització territorial de Catalunya”. Autonomies, 1986, nº 5, p. 123-150

CAPO, J. – Crítica i proposta per a un sistema electoral per Catalunya. “Reflexions al voltant de la Llei electoral catalana”. Fundació Carles Pi i Sunyer, 2002, p.55-66.

CASTRO, C. Reflexions i escenaris pel disseny d’un model electoral per Catalunya. “Reflexions al voltant de la Llei electoral catalana.” Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2002, p.135-154.

COMISSIÓ D’EXPERTS. Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya. Barcelona: Departament de Governació i Relacions Institucionals, 2000.

EQUIP DE SOCIOLOGIA ELECTORAL “UAB”. “Atlas electoral de Catalunya 1976-1980”. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1981.

- “Atlas electoral de Catalunya 1982-1988”. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 1990.

FONT, J. – BOSCH, A. “Participació i sistema electoral. Propostes per al debat.” Barcelona: Mediterrània, 1999

GROTZ, F. – El sistema proporcional de composició mixta d’Alemanya : un model per a la reforma electoral? – Reflexions al voltant de la Llei electoral catalana. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2002, p.7-18

GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES.CIUTADANS PEL CANVI . Proposició de Llei Electoral per a Catalunya (a la Mesa del Parlament de Catalunya, 20 de gener de 2003)

- “Proposta de Llei Electoral de Catalunya”. Document de treball. (País, 20 de maig de 2004)

MAGRE, J – PONT,A. Una proposta de sistema electoral per a Catalunya. “Reflexions al voltant de la Llei electoral Catalana”. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2002, p.155-166.

MIR i BAGÓ, J. – “La reforma del règim local a Catalunya.”  Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1991

PALLARÈS, F. –CANALS, R. – “La elección de los consejos comarcales en las propuestas sobre organización territorial de Cataluña”· - “Autonomies” – 1986, nº 5, p.123-150.

PALLARÈS, F. -  “Eleccions i comportament electoral a Catalunya 1989-1999” .Barcelona, Mediterrània, 1990.

ROCA I JUNYENT, M. “Informe sobre la revisió del model d’organització territorial a Catalunya”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2002,nº 53-54, p.191-208

ROVIRA I VIRGILI, A. – “La Constitució Interior de Catalunya”. Barcelona:Barcino,1932

SÁNCHEZ, J.-E. “La política i l’administració del territori”. In. Primer Congrés Català de Geografia. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 1991, vol.II, p.33-51

VALLÈS, J.M. – CANALS, R.M.- Cap a una  llei electoral catalana: elements i propostes per al desenvolupament de l’article 31 de l’Estatut. In VALLÈS,J.M. “Reforma electoral i coordenades polítiques”. Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 1982, p.31-69.

VALLÈS i SANCHIS, I. Eleccions al Congrés de Diputats, Parlament de Catalunya, Corts  Valencianes i Parlament Balear (1977-1991)- Cuadernos de Geografia. València, 1991, nº 50, p-263-278.

VIRÓS,R. – “La representativitat política dels consells comarcals.” In L’organització comarcal a Catalunya. Anàlisi dels primers anys de funcionament dels consells comarcals”. Barcelona: Federació de Municipis de Catalunya, 1994, p. 203-219.

Ù