"El nostre objectiu és unir a tots els independents de Catalunya"

 

Noticies > Congressos > Gandesa > Ponència Nº 4

 

 

PONÈNCIA NÚM. 4:

Reforma del Senat estatal

 

 PONENT:

Josep Mª Elías Anglès

El Senat i les Corts Generals.

Organització i funcionament. Funcions de les Corts Generals.

 

Les Corts Generals (1)

 

L'article 1.3 CE estableix que la "forma política de l'Estat espanyol és la monarquia parlamentària". Per tant, l'òrgan central del nostre sistema constitucional és el parlament o Corts Generals.

 

Les Corts Generals, es troben regulades sistemàticament al Títol III, just després del Títol dedicat a la Corona, i abans de la regulació del Govern, el que ens dóna la mesura de la seva importància.

 

Les Corts Generals es defineixen pels següents trets característics:

 

a) Tal com diu l'article 66.1 CE, són el màxim òrgan representatiu del poble espanyol. Son l'òrgan on legítimament s'expressa la sobirania popular, la qual, com ja sabem, resideix en el poble. La representació de assignada a les Corts Generals suposa que aquestes actuen en lloc del poble en totes les funcions encomanades per la Constitució. Les Corts Generals tenen una legitimitat democràtica i prevalent de la que no gaudeixen els altres poders estatals.

 

b) És un òrgan bicameral, des del punt de vista de la seva estructura. Les dues cambres són el Congrés dels Diputats, o cambra baixa, i el Senat, o cambra altra. Generalment, l'existència d'una segona cambra - cambra alta- s'explica en Dret Comparat per una forma d'Estat federal, on es representen els interessos dels diferents estats membres. Malgrat que l'article 66.1 CE atribueix la representació del poble espanyol en igualtat de condicions al Congrés i al Senat, i que l'article  69 estableix que el Senat és la Cambra de representació territorial, el cert és que el bicameralisme instaurat és un bicameralisme imperfecte, asimètric o desigual. En dos sentits:

1.- En relació a les funcions que desenvolupen, hi ha un destacat predomini del Congrés sobre el Senat. Per exemple, només el Congrés té funcions de control polític, com ara la qüestió de confiança i la moció de censura, o pot declarar el caràcter d’orgànica d'una llei.

 

2.- La forma d'elecció dels senadors fa que no sigui una veritable cambra de representació territorial: els senadors s'elegeixen per circumscripcions electorals provincials, i el paper de les CCAA es redueix a designar un senador per cada milió d'habitants, més un per CA.

c) És un òrgan permanent, tot i que no té un funcionament continu. Durant els períodes en què les Corts permanents no es troben reunides - vacances parlamentàries, període entre fi del mandat parlamentari i la constitució de les noves cambres -, llurs funcions són exercides per la Diputació Permanent, una per cada cambra (art. 78 CE).

 

El Senat està compost per senadors elegits per un sistema proporcional, més els senadors autonòmics, que són un per CA i un altre més per cada milió d'habitants de la CA.

 

El Parlament espanyol es defineix com un sistema de bicameralisme dual -dues cambres- i imperfecte.

És imperfecte en un doble sentit:

a) És una cambra de representació territorial, segons l'article 69 CE, però alhora, l'article 66 CE la considera una cambra de representació general. El Senat s'elegeix majoritàriament en circumscripcions provincials d'acord amb una fórmula representativa majoritària (representació no territorial), i només una quarta part aproximadament es designada per les Comunitats Autònomes. A Catalunya li corresponen 6 senadors. 

 

b) El Senat no es troba en igualtat de condicions en relació amb el Congrés, i fins i tot en temes autonòmics té una intervenció limitada. En els únics casos en què les decisions sobre temes autonòmics tenen certa rellevància és en els acords de Cooperació Interterritorial, i, de forma més decisiva, en l'aprovació de lleis d'harmonització quan ho exigeixi l'interès general (art. 150.3 CE) i el procediment de coerció estatal de l'art. 155.1 CE, en que es requereix majoria absoluta. En canvi, en el procés legislatiu, el Senat té una posició clarament subordinada. Es pot concloure que l'especialització del Senat com a cambra de representació territorial és ben minsa.

Ù

 

Aquesta situació ha estat motiu de crítica, i s'ha intentat modificar per la via de la reforma del Reglament del Senat. La darrera reforma, de gener del 1994 ha creat una nova Comissió General de les Comunitats Autònomes, que pretén pal·liar aquesta manca de protagonisme de l'element territorial en el Senat.

 

Els senadors autonòmics compten amb un estatuts diferent al dels senadors elegits pel sistema majoritari. La regulació de la constitució es refereix generalment als darrers, mentre que pel que fa als senadors autonòmics, la seva regulació es troba en les normes de les Comunitats Autònomes.

 

Així, l'article 34 EAC i l'article 44 de la Llei 3/1983, de 23 de març, del Parlament, President i Consell Executiu de la Generalitat determinen que hauran de ser Diputats del Parlament de Catalunya, designats en convocatòria específica per aquest tema i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. Seran designats pel Ple del Parlament, i cessaran com a Senadors, a part d'allò que disposa la Constitució, quan cessin com a Diputats. Això vol dir que la durada d'un Senador autonòmic pot perllongar-se després de dissoltes les Corts Generals. En aquest cas, caldrà la confirmació del Parlament autonòmic per continuar com a senadors. Tanmateix, aquest status no suposa de cap manera la devaluació de la prohibició de mandat imperatiu, amb la qual cosa els senadors autonòmics no representen específicament els interessos de la Comunitat Autònoma, sinó generalment els del seu grup polític.

 

Propostes de la ponència:

1ª.- L’ actual regulació del senat es escassa només si dedica l’ article 69. S’ hauria de establir competències pròpies, preferents davant del congres dels diputats, d’ iniciativa legislativa en matèria referent als diferents territoris de l’ estat espanyol. Atribuint-li mecanismes per a ésser decisius en aquesta matèria. Es a dir que prevalgués les decisions preses al senat inclòs davant del congres de diputats, en una ulterior votació.

2ª.- El senat s’hauria de elegir per una designació específica per a cada territori. doncs al elegir els diputats al parlament de Catalunya s’haurien de elegir els senadors. Desvinculant-ho  de les eleccions al congres de diputats.

3ª.- Altre sistema podria ésser el establir una mateixa o similar fórmula, parcial per a la designació de senadors. Una vegada constituït el parlament de Catalunya. O de cada territori.

 

(1) Per aquest tema, he utilitzat: 2. FERNANDEZ SEGADO, El sistema constitucional espanyol, Ed. Dykinson, Madrid, 1992, pàg. 618 a 662; i 3. J. DE ESTEBAN i P.J. GONZÁLEZ TREVIJANO, Curso de Derecho Constitucional III, Ed. Servicio de Publicaciones de la Univesidad Complutense, Madrid, 1994, pàg. 390 a 636.

Ù