"El nostre objectiu és unir a tots els independents de Catalunya"

 

Noticies > Congressos > Gandesa > Ponència Nº 5

 

 

PONÈNCIA NÚM. 5:

Bases pel futur socieconòmic de les Terres de l'Ebre

 

 PONENT:

Miquel Aubà Fleix

EL DESENVOLUPAMENT DE LES TERRES DE L’EBRE

 

INTRODUCCIÓ: QUI SOM?

 

El Congrés que avui celebrem de la FIC té com a finalitat presentar nous projectes polítics de mentalitat oberta i innovadora i amb gran visió de futur per tal de situar les Terres de l’Ebre  a l’alçada de la resta de pobles de Catalunya.

 

Hem de mirar enrera només per aprendre dels errors i hem de plantejar la nostra visió de futur amb un tarannà de persones lliures que per convicció i per dret assumim el compromís de tirar endavant les nostres comarques de manera ètica i responsable; d’entendre la política amb dignitat i compromís en quan a idees i propostes; de buscar solucions concretes a problemes concrets.

 

Per tot això aquesta ponència ha d’aconseguir 2 objectius complementaris: dibuixar el marc general de la nostra acció política i proposar les línies d’actuació.

 

PRIMERA PART: ON VOLEM ARRIBAR?

 

La societat i l’economia d’aquest país travessen un moment de canvi. El nou panorama econòmic ens està portant a un sistema basat en la importància de la formació, en la petita i mitjana empresa, en la creativitat constant, en la capacitat de comercialització i en la competitivitat d’una economia de productes nous i serveis nous.

 

Hem de crear les condicions necessàries que permetin generar llocs de treball que garanteixin un futur estable a les nostres terres. Aquesta és la manera de trobar un creixement econòmic sostenible i aquest ha de ser el nostre objectiu de la política econòmica i social.

 

No només l’economia travessa un moment de canvi, els productes, la cultura i els treballadors avancen a ritme molt ràpid. El progrés tecnològic i la informació son motors del treball i de la indústria nova. Desapareixen oficis i sectors antics i això fa més decisiva la importància de la formació i l’educació.

 

Les dones reivindiquen i assumeixen un nou paper a la societat. Canvien els centres del poder polític i, amb ells, el poder econòmic.

 

L’empresa moderna necessita ser segura i estable i nosaltres hem de garantir aquesta estabilitat i perseguir la implantació d’unes normes justes que puguin acceptar la majoria de treballadors i empresaris. S’ha de promoure la innovació constant, clau per un futur competitiu. La pregunta clau no és quants treballs podem conservar sinó que, quants llocs de treball estable podem ajudar a crear en un futur. Això és estabilitat.

 

El sector agrícola està trobant fórmules de competitivitat basades en processos de qualitat, dimensionament, diversificació, ...

El turisme s’està desenvolupant a un ritme accelerat els últims anys, convertint-se en una font important d’activitat i treball. Amb aquests nous reptes laborals d’empresa moderna, amb una agricultura competitiva i de qualitat i un turisme desenvolupat hem de comptar amb els empresaris honestos, que son els que creen nous llocs de treball, amb els treballadors formats i defensar les empreses noves.

 

La formació ha de ser la clau i ha d’avançar al mateix ritme que l’empresa. El capital humà és el principal actiu de qualsevol empresa però també de qualsevol treballador. Una persona amb una formació sòlida, àmplia i realista crearà una societat amb perspectives de futur. Pel contrari, on no hi ha formació laboral acaba havent inseguretat, immobilitat, sectarisme.

La política de la formació professional s’ha d’orientar a les necessitats de les empreses dels pobles de les Terres de l’Ebre amb la finalitat de reduir l’atur i oferir-los-hi a les empreses professionals qualificats.

Ù

SEGONA PART: COM HEM D’ARRIBAR?

 

Per tal de desenvolupar els reptes emergents que se’ns plantegen a les nostres terres hem de crear noves habilitats que ens permetin seguir existint com una societat amb personalitat pròpia, com una comunitat, la de les Terres de l’Ebre, que ha de situar-se entre els pobles més desenvolupats i pròspers de Catalunya.

 

Per tot això la nostra intenció és descriure els principals objectius en cinc grups estructurals:

1er.  Aconseguir una ordenació del territori que s’ajusti a les necessitats.

2n.   Modernitzar i diversificar l’estructura productiva.

3r.   S’ha de completar una dotació equilibrada dels equipaments socials.

4t.   Contribuir a consolidar els sector turístic.

5è.  Propostes de potenciació en educació.

1er. ORDENACIÓ DEL TERRITORI

 

Les Terres de l’Ebre estan assegudes a la perifèria de Catalunya, per tant es troben allunyades de la majoria del dinamisme econòmic del país.

 

Per això hi ha una part fonamental de la nostra acció política que ha d’anar dirigida al compliment d’aconseguir l’execució de grans obres d’infrastructura de transport, basades en els trams corresponents a l’Autovia de les Terres de l’Ebre, destinada a unir connexions entres Europa i el corredor del Mediterrani.

 

En quan a infrastructures ferroviàries hi ha un vuit a les Terres de l’Ebre amb el Tren de Gran Velocitat. El traçat actual del TGV a Lleida requereix una alternativa per adequar-ho a les necessitats actuals i futures nostres.

 

Fent referència al Port de la Ràpita s’han d’originar obres dirigides a millorar les infrastructures i instal.lacions amb la finalitat d’ampliar i millorar l’oferta dels serveis portuaris i emprendre les accions oportunes per captar nous tràfics.

 

Es imprescindible impulsar l’expansió dels serveis de telecomunicacions a les Terres de l’Ebre i fer èmfasi en el Canal 21, instrument necessari de divulgació interior i exterior d’informació, trencar amb l’aïllament i avançar en els oportunitats que es generen de les activitats que neixen al voltant de les telecomunicacions i els coneixements.

Ù

2on. ESTRUCTURA PRODUCTIVA

 

L’evolució econòmica de la zona ha vingut condicionada per la indústria i l’agricultura.

 

El sector de l’agricultura ha sofert proteccionisme amb les subvencions, nosaltres hem de demanar el proteccionisme dirigit a una millora del preu, és a dir, no a la producció sinó a la venda del producte.

 

La potenciació de la indústria local i l’augment de la importància dels polígons industrials de les diferent localitats és el conjunt que ha de portar-nos a avançar en l’economia i un punt de partida seria abaratir els costos de venda dels terrenys del sòl industrial en relació a la ubicació i comunicació dels pobles de les Terres de l’Ebre.

 

3er. EQUIPAMENTS SOCIALS

 

Les persones tenim tendència a la cooperació, depenem dels bens col·lectius i les nostres vides s’enriqueixen o no en funció de la col·lectivitat a la que pertanyem. Som sers socials.

 

En matèria sanitària existeix la necessitat de coordinar i reestructurar l’àrea hospitalària i la primària. Equiparar la zona centre, Tortosa i proximitats, amb les comarques mes llunyanes de les Terres de l’Ebre. Una equiparació seria la implantació d’un vehicle medicalitzat a la Terra Alta amb cobertura intercomarcal.

 

Una altra reestructuració seria dotar a l’Hospital Verge de la Cinta d’un Hospital Universitari.

 

4t. SECTOR TURÍSTIC

 

Per contribuir a consolidar el sector turístic, incrementar la qualitat, dotar-lo d’agilitat i capacitat de resposta davant les noves demandes del turisme rural, proposem:

 

Turisme de costa  Ordenació del turisme i trobar un turisme de qualitat.

 

Turisme d’interior o agroturisme  Aprofitament del producte autòcton. Reorientació de la navegavilitat del riu Ebre. Ampliació de la zona dels ports. Implicació turística amb la comarca del Matarranya. Reforçar la marca Terres de l’Ebre.

 

5è. ENSENYAMENT 

 

Per aconseguir uns treballadors formats hem de potenciar la formació professional adient a cada sector, d’acord amb les característiques i necessitats de cada zona; uns exemples serien una escola d’enologia a la Terra Alta, mòduls de formació d’arts gràfiques, mòduls relacionats amb la fusta i el moble.

 

Aquestes propostes estratègiques van dirigides a persones que aspiren a promoure per a la societat un futur desitjat, il.lusionat.

Impulsem un canvi de mentalitat per fer front, els anys pròxims, a la creació d’una riquesa i prosperitat d’unes Terres de l’Ebre que depenguin de la competitivitat de les empreses i que aquesta estigui relacionada amb la capacitat empresarial i les habilitats dels seus empresaris i treballadors.

 

Un canvi de mentalitat que hem d’assumir per entendre que la nova economia global, els coneixements, la cultura i el compromís social per crear i consolidar treball són més importants que el capital.

 

Es per això que per la FIC, la educació, el desenvolupament de les infrastructures, el foment de les capacitats empresarials, la formació professional continua i l’articulació d’un consens social cap a la nova economia, són els fonaments per renovar les Terres de l’Ebre sense perdre la nostra identitat.

Ù