Noticies > Congressos > Gandesa > Ponència Nº 7

PONÈNCIA NÚM. 7:

El municipi com a inici de vida política

El futur polític de la FIC més enllà del municipi

 PONENT:

Josep Pijoan Farré

Aquesta ponència tindrà dues parts diferenciades; a la primera tindrem el present de la FIC, amb el municipi, i a la segona part parlarem del futur de la FIC més enllà del municipi.

“El municipi com a inici de la vida política”

És el present de la FIC, és en el municipi,  aquest petit Estat independent, on s’inicia la vida política de moltes persones, on es crea escola pera la gestió, on s’aprèn a escoltar els teus veïns, a estimar i valorar els béns comuns, a treballar en equip, a defensar els interessos privats i públics, a organitzar esdeveniments festius, culturals, esportius, de tot tipus. També s’aprèn a planificar, a crear, a dialogar, a buscar solucions en plantejaments difícils i complicats, ja siguin interns d’alguna associació o externs de la pròpia societat. Aprenem a racionalitzar l’economia del que necessitem, del que tenim i del que es pretén, prioritzant en cada moment en funció de les circumstàncies.

La diversitat de temes, competències i serveis que pot oferir un municipi el fa comparable a un petit Estat independent, on hi ha els seus governants elegits democràticament, les seves institucions, associacions, serveis socials, sanitaris, serveis educatius, de seguretat, i tot un seguit més que es donen en funció de la població. També tenim les ordenances municipals que regulen els serveis i les normes de convivència, els planejaments urbanístics que dibuixen els perfils de població que volem, l’economia productiva del municipi, els recursos naturals, la recaptació de taxes, etc., sense oblidar-nos de la nostra història local, de la nostra cultura i de les nostres tradicions, factors indispensables per fomentar les arrels de l’autonomia local, independent i municipalista que tantes agressions ha patit amb l’objectiu d’afeblir les seves competències davant les administracions autonòmiques i estatals.

Com més gran és el municipi més associacions i entitats hi ha, per tant moltes més possibilitats de participar-hi. Tota persona que forma part d’alguna associació està participant d’aquest teixit social del municipi i està col·laborant en el foment de la cultura o les tradicions del poble. Dit en altres paraules i en el bon sentit de l’expressió: “Està fent política”. Fer política no és altra cosa que participar en qualsevol col·lectiu o organització pública per treballar pels altres.

També és cert que la majoria de candidats als Ajuntaments del nostre País provenen de diverses associacions municipals, que després d’haver tingut un bagatge en aquest camp han optat per noves experiències amb més poder de decisió, o bé de col·lectius descontents amb les actuacions dels seus governants.

La política municipal és la més propera, directa i representativa dels ciutadans, complexa per la diversitat de temes que assumeix la pròpia responsabilitat del càrrec o pel compromís que s’adquireix amb el seus convilatants que moltes vegades va més enllà de l’estrictament públic. Gratificant quan veus que s’han pogut assolir amb èxit molts objectius proposats després d’haver superat els obstacles habituals de tota millora.

La satisfacció que transmeten els teus veïns és la millor mostra d’agraïment que es pot rebre. La política municipal és la “degana” de totes les polítiques, encara que no sigui així reconeguda per les administracions autonòmiques i estatals. Però sí que ho demostren les enquestes d’opinió  realitzades pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que valoren a l’administració que tracta millor els seus ciutadans, destacant en un 48,4 % els Ajuntaments, un 13,2 % l’Administració Autonòmica i el 7,2 % l’Administració Central, mentre la resta, el 31,2 %, no contesta.  La política local és completament diferent de les altres i per tant s’han d’utilitzar diferents estils i formes. Més ben dit, s’ha d’exercir el càrrec, al teu poble, amb la teva gent, amb els teus amics, amb els teus opositors, sense que es noti cap diferència de tracte, apostant sempre per una política integradora.   

Ù

Per participar en política municipal s’han de tenir en compte moltes coses perquè serem el punt de mira del nostres ciutadans i ciutadanes, però n’hi han tres que són imprescindibles i indispensables.

Estimar el Poble.

Tenir voluntat de servir-lo.

Estar disposat a defensar-lo.

Si les complim tindrem assegurat l’èxit i l’afecte dels nostres ciutadans i ciutadanes que són qui ens han donat la força de la representació que ostentem.             

La FIC va néixer  l’1 de febrer de 1995 amb la finalitat d’unificar tots els independents de Catalunya per tal de defensar el progrés econòmic i social del seus pobles i comarques, amb una gestió municipal totalment autònoma i una fórmula de presentar les candidatures molt peculiar i única en el sistema electoral espanyol. En aquell moment va esdevenir un revulsiu que obria les possibilitats de participar en política, municipal, comarcal i provincial, a molts i molts independents que refusen els partits tradicionals.   Nou anys després hem de dir que fórmules similars les han adoptat pràcticament tots els partits de l’arc parlamentari, amb la finalitat de confondre  l’electorat i restar-nos força, una mostra més dels pocs recursos ideològics. Per tant hem de donar una resposta clara i contundent per reafirmar-nos en què representem l’autèntica i única força política independent i municipalista de Catalunya que defensem els nostres pobles i als ciutadans i ciutadanes que hi viuen,  que podem prendre posició a favor o en contra de moltes qüestions que ens afecten perquè som els legítims representants dels municipis, i així exercirem la nostra responsabilitat atenent el que la majoria determini ja que no tenim hipotecada la nostra ideologia.

És necessari participar en debats de política municipal i buscar la representació en el màxim d’organismes municipalistes, perquè hem de donar a conèixer a tothom la nostra forma de ser i gestionar els Ens  Locals creant un estil propi, de política transparent, oberta i participativa, sense imposicions autoritaristes i demostrar que som capaços d’aglutinar la diversitat de classes socials, col·lectius i associacions. 

La primera trobada d’independents de les comarques de Tarragona es va fer a l’Espluga de Francolí, el 27 de juny de 1993. Un any i mig després tingué lloc a Reus una segona trobada, el 20 de novembre de 1994. Totes dues van ser profitoses. No podem ser conformistes i hem d’estudiar la conveniència de convocar una nova trobada de grups i partits independents de tot Catalunya per donar un impuls unitari al nostre moviment.

“Els futur polític de la FIC més enllà del municipi”

Després de nou anys d’existència com a grup polític i d’haver participat en tres eleccions municipals, la primera només a les comarques de Tarragona i les altres dues a tot Catalunya, és lògic que alguns preguntin si ja hem tocat sostre o tenim altres expectatives de futur. Bé, aquí hauríem de diferenciar dos futurs polítics més enllà del municipi: el que prové de les pròpies eleccions locals, com és la composició dels Consells Comarcals en funció de la representació i vots obtinguts a la Comarca per cada Partit, Coalició, Federació o Agrupació; i les Diputacions provincials, formades pel total de vots recollits a cada Partit Judicial, els diferents Partits, Coalicions i Federacions que es presentin, i que de forma matemàtica són adjudicats per les pròpies juntes electorals.

Durant aquests anys ja hem assolit representació en diferents Consells Comarcals, però no hem obtingut cap acta de Diputat Provincial, a causa de la  complexitat del sistema de repartiment d’escons. Consolidar-nos municipalment hauria de ser la principal prioritat de la nostra formació, tot i que reconeixem les dificultats que comporta la formació de candidatures amb possibilitats, tant en municipis petits, mitjans com grans. En aquest camp tenim encara molt de camí a fer, fins aconseguir una àmplia representació de la FIC en Consells Comarcals i Diputacions.

L’altre futur polític més enllà del municipi, és la política parlamentària sigui al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats o Senat Espanyols, o al Parlament Europeu. Aquest és un estil diferent de fer política que poc té a veure amb la gestió municipal (menys responsabilitats directes  envers els ciutadans i ciutadanes, i més pes polític reconegut). Com a partit no podem desestimar les possibilitats de participar-hi, però sí que abans hauríem de fer molts deures.

Un d’ells seria posicionar-nos en una idea de projecte polític que fos innovador i entroncat en el nostre tarannà. Ser independent ja és tenir una ideologia i ser independent de la FIC ens permet ampliar aquest ventall. Només fent una lectura del nostre propi símbol, compost per les lletres FIC de color verd, un rombe de color groc que surt de la boca de la lletra C, junt amb les quatre barres de color vermell en forma expansiva, tenim arguments per definir-nos correctament.

Si comencem per les lletres FIC, la (F), de Federació, vol dir (Organisme que agrupa diverses organitzacions respectant la seva autonomia interna sota un fi comú i establint un poder superior que els empara i defensa),  la (I) d’Independents, són (Persones que no depenen d’altres, de lliure opinió i actituds), la (C) de Catalunya significa (Territori, Autonomia, País, Nació).

Els símbols. El Rombe (Figura geomètrica recomanada per a tots els escuts municipals de Catalunya) aquest rombe de color groc surt de la lletra (C) junt amb les quatre barres de color vermell en forma expansiva tot reclamant el seu lloc (Representen la Bandera de Catalunya).

Els colors groc i vermell com a símbol del Català i el color verd de la natura, junt amb el rombe dels escuts municipals, ens podríem definir com a Nacionalistes, Ecologistes, Independents i Municipalistes. Aquesta seria la nostra ideologia política, interpretat el símbol que tenim aprovat i registrat des de l’any 1995. 

Ù

Si aquesta interpretació ideològica és acceptada, hem de començar a treballar en  aquest sentit, ampliant cada una de les diferents vessants, que donen per a molt i donar-les a conèixer arreu, marcant un estil propi per fer-nos un lloc dintre de l’actual mapa polític del nostre País.

Hem de tenir sempre en compte que els independents en general i els de la FIC en especial, hem estat, estem i serem objectius a batre per totes i cada una de les diferents forces polítiques tradicionals existents, que utilitzaran tots el mitjans al seu abast per restar-nos força, ja sigui amb oferiments, coaccions o divisions. La nostra formació no és tinguda en compte en cap acte institucional de cert relleu, com s’ha demostrat una vegada més en la commemoració dels 25 anys d’Ajuntaments democràtics feta al Parlament de Catalunya, limitant les intervencions a cinc alcaldes de les diferents forces parlamentàries, en nom del món local, quan els independents tenim 145 alcaldes i alcaldesses equivalent al 15,3 % dels ajuntaments catalans, molts més que alguns partits amb representació parlamentaria, i en canvi no hem sigut convidats en un acte purament municipaliste.

No podem continuar fent de “comodí” dels partits polítics,  ja és hora que l’autèntic independent sàpiga el que ha de fer en unes eleccions en què no es presenti la nostra formació o al menys tenir una recomanació del que podria ser més coherent. Si veritablement no tenim cap opció capaç d’aglutinar la nostra tipologia i volem complir com a bons demòcrates, només tenim un vot per utilitzar.

El futur polític de la FIC estarà assegurat, sempre i quan, no entrem en ideologies de classes socials definides i mantinguem intacta la nostra autonomia. El futur polític de la FIC es un projecte innovador i diferenciat, que s’anirà desenvolupant en funció dels recursos humans i econòmics que s’hi destinin, de les actuacions dels nostres representants públics en els diferents llocs de responsabilitat, i també de les actuacions dels partits tradicionals que cada vegada estan més pendents del què fan els seus opositors, que dels problemes reals de la nostra societat.

Conclusions:

(Per redactar, després del debat de la ponència)

Ù